- Anar a un parc, plantar un llibre i escriure al pètals d'una rosa. En pilotes, es clar.- Fer una lectura dramatitzada del no-llibre de Ana Rosa a un grup de Ñetas. Si cal, ballar hip-hop per cridar la seva atenció.
- Muntar una mani individual sota el lema: "Jo em baixo els llibres d'internet".
- Pixar-te al cubell de roses d'alguna gitana i provar de sortir viu.
- Passejar amb un contenidor de paper i demanar a la gent que recicli els llibres que ha comprat però que sap que mai llegirà.
- Atacar la parada de llibres de ERC al crit de: "Desperta ferro" i després, amb cara de flipat i un marcat accent gironí, demanar qui ha guanyat la guerra.
- Recomanar a la gent que tafaneja llibres que no llegeixi tant i que miri més la televisió.
- Abraçar-te a Rajoy i enganxar-li un moc a l'esquena. En pilotes, es clar.
_
6 comentarios:
- Regalar roses amb espines, moltes espines.
- Regalar roSSes. Trafic de blanques, en diran els menys romàntics.
- Agafar un llibre totxo, buidar-lo per dins i ficar-li una bossa transaparent amb farina. Deixar-lo en algun stand públic. Simular normalitat, obrir-lo per fullejar-lo, i muntar un escàndol per estar ple de cocaína. Gravar-ho tot.
Besar apasionadamente a la Terribas...
Una rossa sempre és una rossa, pare.
Per cert Miquel, la Terribas és rubia de pot?
Ummmm no ho se pas. Botas altas. Cuero negro...media melena al viento...y me imagino fustigándome con su indiferencia...Tot aixó s´escapa ( vulía dir, se Scapa) als meus cálculs...M´arrebata, m´apasiona....me puede...me mola mogollón...ahhhhh¡¡¡ Mónica... Soy como el del silencio de los corderos... solo espero mi oportunidad...Sentada al borde de la silla, rozándola, zarandeando tu pierna derecha, mirando inquisitivamente a tu oponente....ahhh ¡¡¡Rien ne va plus...negro , impar y pasa....ahhh..
Vaya, ¡pero qué destroyers estáis todos! ;)
A mí tampoco me gusta hacer las cosas porque toque hacerlas. Mucho menos que nadie me diga lo que tengo que hacer tal o cual día. Y menos aún que nadie pretenda aprovecharse de mi presunta mansedumbre y naturaleza borreguil.
Yo propondría una quema de libros. Los de Coelho y Jorge Bucay los primeros. Luego ya podríamos pensar en más.
Besos
Miquel la primevera te está revolucionando las hormonas. ¡Vuelve, vuelve, que te pierdes!
Antígona, no si a mí St Jordi me encanta, pero aunque sea por variar un poco... Quizás en vez de quemar sus libros no estaría mal hacérselos comer.
Publicar un comentario